ca

Col·laboració URCAT a l’Altra Ràdio: Febrer 2023

Radioaficionats.CAT - Do, 02/02/2023 - 18:42

En aquest enllaç es pot escoltar la col·laboració del vocal de concursos i diplomes de l’URCAT , EA3EYO – Josep, al programa Altra Ràdio de Ràdio 4, amb data 2 de febrer de 2023.

Enllaç mp3 = Altra Ràdio  2 de febrer de 2023

Entre els minuts 44:39– 47:24

 ͏

Font: RNE

͏͏ ͏͏ ͏
Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.

͏͏

         
Kategorien: ca

La fi de l’ona mitjana a Europa, part 1

Radioaficionats.CAT - Di, 10/01/2023 - 11:46

 

En Jordi Brunet, un conegut i molt actiu radioescolta del Garraf, ha publicat un magnífic document en el seu blog, en el qual es fa un seguiment del tancament d’emissores d’ona mitjana a Catalunya i a l’estat espanyol. S’indiquen dates de tancament de cada emissora així com s’inclou imatges de logos o antenes. Properament farà públic un segon document centrant-se en les emissores de l’ona mitjana que han clausurat emissions a nivell europeu. Magnífica recopilació d’informació !

Clic al document de Jordi Brunet.

 

 ͏

Font: Jordi Brunet

͏͏ ͏͏ ͏
Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.

͏͏

           
Kategorien: ca

Col·laboració URCAT a l’Altra Ràdio: Gener 2023

Radioaficionats.CAT - Fr, 06/01/2023 - 22:26

En aquest enllaç es pot escoltar la col·laboració del president de l’URCAT , EA3HKM – Lluís, al programa Altra Ràdio de Ràdio 4, amb data 4 de gener de 2023.

Enllaç mp3 = Altra Ràdio  4 de gener de 2023

Entre els minuts 43:57– 47:39

 ͏

Font: RNE

͏͏ ͏͏ ͏
Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.

͏͏

Kategorien: ca

Satèl·lits d’FM vistos per un principiant

Radioaficionats.CAT - Fr, 30/12/2022 - 20:30

Mikel L. Forcada, EA5IYL

Aquestes són les notes d’un principiant sobre ràdio via satèl·lit per a radioamadors (radioaficionats) novells com jo i es basa en les meues experiències de dues o tres setmanes i en els consells d’alguns amables col·legues d’AMSAT-EA (https://www.amsat-ea.org/).

Satèl·lits d’FM: Hi ha satèl·lits per a radioamadors de molts tipus. Aquest fil parla dels satèl·lits amb transponedors (repetidors) de modulació de freqüència (FM) de banda creuada, és a dir, amb pujada en 70 cm i baixada en 2 m (U/v) o amb pujada en 2 m i baixada en 70 cm (V/u). Per què em centre en aquests satèl·lits? Perquè aquests són els que podem usar amb un senzill equip portàtil (walkie) i antenes improvisades. Assumiré que tenim un portàtil que permeta guardar en cada una de les memòries una freqüència de recepció i una freqüència de transmissió independents. Hi ha més tipus de satèl·lit, en bandes més altes o més baixes; hi ha també els satèl·lits «lineals» que «copien» a la banda d’eixida (invertint-la o no) el que reben en la banda d’entrada, i s’usen sobretot en banda lateral única (SSB) o telegrafia.

Òrbita: La major part dels satèl·lits amb transponedors d’FM U/v i V/u són satèl·lits de LEO (low Earth orbit, òrbita terrestre baixa) que passen a altituds entre 200 i 2000 km, fan la volta a la Terra en hora i mitja o dues hores, i volen a uns 7 km/s. Com que la terra gira sobre si mateixa mentre ells li fan la volta, de vegades travessen el nostre cel (que és quan podem usar-los), però la majoria del temps són darrere de l’horitzó. De seguida explicaré com podem saber quan són a la vista, és a dir, quan passen.

L’efecte Doppler: A aquestes velocitats (d’uns 25000 km/h), l’efecte Doppler fa que les freqüències de recepció i les de transmissió varien durant el pas, com varia el to de la sirena d’una ambulància quan passa prop de nosaltres: la sentim més aguda quan ve, i més greu quan se’n va. L’efecte Doppler fa que les freqüències en 70 cm varien 10 kHz amunt i avall de la freqüència nominal i en 2 m varien uns 3,5 kHz amunt i avall de la freqüència nominal.  La freqüència en la qual l’escoltem es redueix segons que travessa el cel, i la freqüència en la qual hi hem de transmetre augmenta durant el pas. Per exemple, l’Estació Espacial Internacional (ISS, International Space Station) té un transponedor V/u que rep en 145.990 i transmet en 437.800. Però segons que va volant, del moment que apareix per l’horitzó fins al moment que s’oculta de nou darrere de l’horitzó, aquesta freqüència varia. Per això, i amb un equip típic que permet freqüències en passos de 5 kHz, convé usar cinc memòries: AoS (adquisition of signal, adquisició de senyal), aproximació, àpex (punt d’elevació màxima), allunyament, i LoS (loss of signal, pèrdua de senyal).  En el cas de la ISS, que és V/u, serien, aproximadament:

Transponedor d’FM de l’Estació Espacial Internacional (ISS) [to CTCSS: 67 Hz]FaseMemòriaFreqüència de baixada (RX)Freqüència de pujada (TX)AoSISS-2↓ 437,810 MHz (+10 kHz)↑ 145,985 MHz (–5 kHz)aproximacióISS-1↓ 437,805 MHz (+5 kHz)↑ 145,990 MHzàpexISS↓ 437,800 MHz↑ 145,990 MHzallunyamentISS+1↓ 437,795 MHz (–5 kHz)↑ 145,990 MHzLoSISS+2↓ 437,790 MHz (–10 kHz)↑ 145,995 MHz (+5 kHz)

Si elegim la memòria on sentim millor el satèl·lit, transmetrem en la freqüència on ens rebrà millor. Si les guardem en aquest orde per a cada satèl·lit, podrem seguir-lo de l’AOS a la LOS.  Si el satèl·lit és U/v, com, per exemple, l’AO-91, la taula seria:

Transponedor d’FM del satèl·lit AO-91 [to CTCSS: 67 Hz]FaseMemòriaFreqüència de baixada (RX)Freqüència de pujada (TX)AoSAO91-2↓ 145,965 MHz (+5 kHz)↑ 435,240 MHz (–10 kHz)aproximacióAO91-1↓ 145,960 MHz ↑ 435,245 MHz (–5 kHz)àpexAO91↓ 145,960 MHz↑ 435,250 MHz allunyamentAO91+1↓ 145,960 MHz↑ 435,255 MHz (+5 kHz)LoSAO91+2↓ 145,955 MHz (–5 kHz)↑ 435,260 MHz (+10 kHz)

Escoltar: Com en qualsevol altra activitat de ràdio, convé escoltar abans de transmetre: pot ser que arribem al satèl·lit, però no l’escoltem. Idealment, en una altra ràdio, sintonitzada en la freqüència de baixada, o amb un portàtil de dúplex complet (full duplex), podem escoltar el satèl·lit i comprovar si hi arribem.
Antena: Convé també millorar l’antena del portàtil. Hi ha antenes direccionals molt específiques com les Arrow (fletxa), bàsicament antenes Yagi–Uda perpendiculars amb un mànec, o altres com la Moxon–Yagi, però un dipol modest i ben mesurat, fet amb filferro rígid, i enganxat directament al connector d’antena pot donar resultats interessants (a mi me n’ha donat). Si podeu mesurar la ràtio d’ones estacionàries (ROE) del dipol, comenceu amb uns 50 cm de filferro rígid a cada costat i retalleu-lo fins que la ROE siga un bon compromís al voltant dels 146 MHz (dipol de mitja ona) i els 436 MHz (dipol d’ona i mitja).


Amb una miqueta de filferro, una fitxa de connexió i un connector es pot fer un dipol per a començar.
Una antena Arrow són dues Yagi–Uda perpendiculars. No és difícil construir una antena Moxon–Yagi (https://zl1shp.blogspot.com/)

La tècnica: en un lloc amb un horitzó lliure, movent el portàtil (orientant-lo i girant-lo), i canviant de freqüència, podeu cercar el punt on el senyal del satèl·lit és més clar.  Penseu que, segons que travessa el cel, el satèl·lit gira sobre si mateix i la direcció de la polarització del senyal que emet pot canviar. 

Quan passa el satèl·lit? Hi ha molts programes d’aplicació per a telèfon mòbil que us poden ajudar a saber quan passa un satèl·lit pel vostre cel, a quina altura, i per quina part del cel. En Android hi ha: W1ANT Satellite Tracker, Look4Sat, AmsatDroid, Heavens-Above, etc. Podeu també visitar el web https://www.amsat.org/track/ i molts altres.

La tècnica: en un lloc amb un horitzó lliure, movent el portàtil (orientant-lo i girant-lo), i canviant de freqüència, podeu cercar el punt on el senyal del satèl·lit és més clar.  Penseu que, segons que travessa el cel, el satèl·lit gira sobre si mateix i la direcció de la polarització del senyal que emet pot canviar. 

Quan passa el satèl·lit? Hi ha molts programes d’aplicació per a telèfon mòbil que us poden ajudar a saber quan passa un satèl·lit pel vostre cel, a quina altura, i per quina part del cel. En Android hi ha: W1ANT Satellite Tracker, Look4Sat, AmsatDroid, Heavens-Above, etc. Podeu també visitar el web https://www.amsat.org/track/ i molts altres.

Informació sobre una passada de l’AO-91 en W1ANT Satellite Tracker i una passada de l’AO-27 en Look4Sat.

No s’hi sent res: Els satèl·lits poden passar amb el transponedor desconnectat. És bona idea veure què diu el web https://amsat.org/status/, que arreplega observacions d’altres radioamadors abans de provar. Alguns satèl·lits tenen compte en Twitter (per exemple, el PO-101: @diwata2h), i avisen de les activacions.

Quins satèl·lits? La ISS té un transmissor de 20 W i se sent molt bé, però és molt popular i sol anar molt ple, i és difícil fer-hi contactes. També hi ha l’AO-91, el PO-101, el Lilacsat-2, o el recent CAS-5A, però són menys potents. Particularment en el cas de satèl·lits menys potents, és bona idea allunyar-se de les àrees urbanes, per a rebre’ls millor, i cercar llocs que tinguen l’horitzó ben lliure cap a on el satèl·lit travessarà el cel. Podeu trobar un resum dels satèl·lits amb transponedor d’FM en https://www.amsat.org/fm-satellite-frequency-summary/ .

Com és un contacte típic? La idea és no ocupar massa temps i permetre que altres col·legues puguen usar el satèl·lit, de manera que quan cridem «CQ sat» convé afegir l’indicatiu i el localitzador Maidenhead: «CQ sat EA5IYL IM98». Per a respondre al CQ d’un altre, per exemple, DL4SDR, direm «DL4SDR EA5IYL 59 IM98»  Un QSO se sol considerar complet quan s’han intercanviat els «reports» («59») i els localitzadors.

Acabem de començar: Aquestes notes són només les d’un principiant que creu que poden ser útils a qui voleu començar a «jugar» amb els satèl·lits amb transponedor d’FM. Per descomptat, hi ha col·legues que en saben moltíssim més i que segur que us donaran molt bons consells.

Font i crèdits:  Mikel L. Forcada, EA5IYL

Imatge capçalera: AMSAT

͏͏͏͏ ͏͏

͏͏Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.

Kategorien: ca

Bon Nadal i venturós 2023

URCAT - Di, 13/12/2022 - 06:20
    La URCAT us desitja un Bon Nadal i un venturós 2023 ple de bons QSOs.

 

 

Font i crèdits:  URCAT , EA3EA-Jaume

 

 

Kategorien: ca

Bon Nadal i venturós 2023

Radioaficionats.CAT - Di, 13/12/2022 - 06:15
      La URCAT us desitja un Bon Nadal i un venturós 2023 ple de bons QSOs.

 

 

 

Font i crèdits:  URCAT , EA3EA-Jaume

 ͏͏

͏͏Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.

 

 

 
Kategorien: ca

Col·laboració URCAT a l’Altra Ràdio: Desembre 2022

Radioaficionats.CAT - Do, 08/12/2022 - 17:01

 

En aquest enllaç es pot escoltar la col·laboració del secretari de l’URCAT al programa Altra Ràdio de Ràdio 4, amb data 7 de desembre de 2022.

Enllaç mp3 = Altra Ràdio  7 de desembre de 2022

Entre els minuts 43:17– 46:55

  ͏

 ͏

Font: RNE

͏͏ ͏͏ ͏
Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.

͏͏

         
Kategorien: ca

Vídeo: Parlem d’antenes magnètiques ?

URCAT - Mi, 30/11/2022 - 22:29

El passat dissabte 26 de novembre de 2022, tingué lloc una xerrada sobre antenes magnètiques a la seu de l’URCAT a La Llagosta. El ponent fou en Jordi – EA3ENR. Aquests foren els punts tractats:

  • Avantatges i inconvenients de les antenes d’aro magnètiques.
  • Rendiment respecte a altres antenes.
  • Bona selecció per manca d’espai.
  • Seguretat davant les inclemències climàtiques.
  • Poques molèsties visuals al veïnat.
  • És cara aquesta elecció?
  • Col·loqui obert amb els assistents.

 

Aquest és el vídeo de la xerrada:

 

  

Agraïments: Jordi EA3ENR, Lluís EA3HKM, Joaquim EA3ANS. 

Font: URCAT

  

 

Kategorien: ca

Recepció de satèl·lits meteorològics polars a 137 MHz.

Radioaficionats.CAT - So, 27/11/2022 - 19:02

 

En Ricardo – EA3GKP – ha activat una estació de recepció de satèl·lits meteorològics polars que transmeten en la banda de 137MHz . En aquesta banda hi ha actius els coneguts NOAA-15, NOAA-18 i NOAA-19, de l’administració oceanogràfica dels EE.UU, funcionant en APT – Automatic Picture Transmisson , així com el METEOR M2 de Rússia, en QPSK 72 Kbps.

 

Estació receptora satèl·lits polars meteorològics 137 MHz – EA3GKP

 

En Ricardo usa una antena QFH auto-construïda, un filtre passa-banda previ a un receptor RTL-SDR i una raspberry pi amb el software RaspiNOAA. Es tracta d’un software creat per VE3ELB que fa el control de les passades de cada satèl·lit en la freqüència correcte i doppler corregit. Es captura de cada transmissió, es processa el senyal resultant-ne imatges que es desen en carpetes accessibles des d’internet, com les de l’estació d’en EA3GKP .

Es pot obtenir més informació dels satèl·lits polars NOAA en aquesta guia.

 

A Viladamat , Alt Empordà, hi ha una estació de característiques similars que penja les captures a Twitter.

 

Kategorien: ca

Cubesat GreenCube

Radioaficionats.CAT - Di, 15/11/2022 - 17:14

 

GreenCube és un CubeSat 3U destinat a experimentar un laboratori biològic autònom per al cultiu de plantes a bord d’una plataforma CubeSat. El projecte de satèl·lit està gestionat per l’equip de recerca S5Lab de la Universitat Sapienza de Roma i hi participen ENEA (l’Agència Nacional Italiana per a Noves Tecnologies, Energia i Desenvolupament Econòmic Sostenible) i la Universitat de Nàpols “Federico II”. El projecte està coordinat per l’Agència Espacial Italiana (ASI) i es va aprofitar una oportunitat de llançament que oferia l’Agència Espacial Europea quan la nau fou enlairada a bord del vol inaugural Vega-C, el 13 de juliol de 2022. Es va posicionar a una òrbita terrestre mitjana (MEO) a aproximadament 5800 km d’altitud. GreenCube porta llavors de brassicàcies  per a l’experiment més llunyà de la superfície terrestre de cultiu de plantes en microgravetat.

 

  Empremta de cobertura GreenCube

 

La càrrega útil principal de la nau espacial es compon d’un recipient a pressió d’aproximadament 20x10x10 cm de mida, que allotja els actuadors i sensors necessaris per al seguiment i control ambiental i per permetre el cultiu de llavors. El recipient a pressió és capaç de controlar de manera autònoma la composició i la pressió de l’aire, la humitat, la re-circulació de l’aire, les condicions d’il·luminació i, en definitiva, controlar òpticament el creixement de les plantes mitjançant càmeres VIS i IR.

El sistema de comunicacions i control permeten treballen en dues bandes (UHF i banda S) amb un abast de fins a 10000 km amb òrbita inclinada, més de 5 vegades superior als rangs inclinats habituals considerats per les missions LEO CubeSat.

L’Institut de Sistemes Espacials de la Universitat de Stuttgart ha desenvolupat una càrrega útil secundària. La càrrega útil, anomenada PETRUS, és un motor PPT (Pulsed Plasma Thruster) que s’utilitzarà com a sistema de control d’altitud addicional, que es provarà en òrbita durant les operacions. El sistema de propulsió de la nau espacial està allotjat en un volum equivalent a una llauna de tonyina dins el 3U CubeSat.  

El subsistema de telecomunicacions GreenCube incorpora un repetidor digital disponible per a  radioaficionats. Pot funcionar en mode en temps real i en mode “emmagatzema i reenvia” i requereix una emissora de radioaficionats amb un PC Windows, antena direccional (com a mínim es recomana 10 dBi), connexió d’àudio entre el transceptor i l’ordinador.

La freqüència és la mateixa que s’utilitza en el canal de telemetria (435,310 MHz) i l’activació de la funció digipeater està programada almenys cada setmana durant els caps de setmana (de divendres a les 00:01 UTC fins diumenge a les 23:59 UTC), amb possibles ampliacions ocasionals. L’equip de S5lab de Sapienza proporciona el programari necessari per comunicar-se amb el satèl·lit juntament amb una guia tècnica de la configuració i les funcions de la GUI. El digipeater s’ha desenvolupat en col·laboració amb AMSAT Italia.

Alguns radioaficionats catalans ja han rebut la telemetria i es poden fer QSOs via digirepetidor.

 

Telemetria de la temperatura de panells solars Telemetria del giroscopi

GreenCube RX in Brazil pic.twitter.com/d1EhHu5yn2

— Roland Zurmely (@PY4ZBZ) November 13, 2022

 

I no sols telemetria: els radioaficionats catalans EA3CNO – Antoni  i  EA3EA – Jaume ja han fet QSO via digirepetidor.

 

 

 

Font i crèdits:  aquest breu article és una traducció amb lleugeres modificacions de l’informació disponible al web del projecte:  www.s5lab.space/index.php/greencube-home/ . Captures de footprint i telemetria EA3EA – Jaume. Captura de QSO EA3CNO – Antoni.

͏͏͏͏ ͏͏

͏͏Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.

 

 

Kategorien: ca

Parlem d’antenes magnètiques ?

Radioaficionats.CAT - So, 13/11/2022 - 10:36

 

La Unió de Radioaficionats de Catalunya organitza una conferència i col·loqui sobre antenes d’aro magnètiques.  La xerrada anirà a càrrec d’en EA3ENR – Jordi – dissabte 26 de novembre de 2022, en horari 10h-12h a la seu d’URCAT: carrer del mercat, 2 – 1er , 5è de La Llagosta.

 

  • Avantatges i inconvenients de les antenes d’aro magnètiques.
  • Rendiment respecte a altres antenes.
  • Bona selecció per manca d’espai.
  • Seguretat davant les inclemències climàtiques.
  • Poques molèsties visuals al veïnat.
  • És cara aquesta elecció?
  • Col·loqui obert amb els assistents.

 ͏͏

   

͏

 

Font i crèdits: EA3ENR

͏͏͏͏ ͏͏

͏͏Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

͏͏͏͏ ͏͏ 

 
Kategorien: ca

CQ WW SSB 2022: EF3R

URCAT - Fr, 04/11/2022 - 19:22

El cap de setmana del 29-30 d’octubre de 2022 els companys EA3EYO – Josep  i EA3CT – Jaume varen participar al concurs CQ WW SSB 2022 des de la seu d’URCAT a La Llagosta. L’idicatiu especial per a concurs fou EF3R.

Kategorien: ca

Antàrtida: FT4YM

Radioaficionats.CAT - Fr, 04/11/2022 - 17:14

 

En David – FT4YM– estarà actiu des de Base Concordia, a l’Antàrtida durant la campanya d’estiu que va del mes de novembre de 2022 a març de 2023: pareu atenció al voltant de 14.110 KHz. L’activitat es pot dur a terme des de diverses localitzacions:

  • FT4YM: Base Dumont d’Urville, Petrels island.
  • FT4YM/P: Base Concordia.
  • FT4YM/P: Base Little Dome C.
  • FT4YM/P: Base Cape Prud’homme.

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

 

Font i crèdits: QRZ.com

͏͏͏͏ ͏͏

͏͏Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

     
Kategorien: ca

Col·laboració URCAT a l’Altra Ràdio: Novembre 2022

Radioaficionats.CAT - Mi, 02/11/2022 - 23:40

͏͏ ͏͏ ͏

En aquest enllaç es pot escoltar la col·laboració del secretari de l’URCAT al programa Altra Ràdio de Ràdio 4, amb data 2 de novembre de 2022.

Enllaç mp3 = Altra Ràdio  2 de novembre de 2022

Entre els minuts 50:19– 53:10

͏͏  ͏

 ͏

Font: RNE

͏͏ ͏͏ ͏
Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.

͏͏

       
Kategorien: ca

Analítiques WSPR en panell Grafana.

Radioaficionats.CAT - Mi, 02/11/2022 - 17:14

 

Pels amants del sistema WSPR, hi ha diversos llocs web on monitoritzar els contactes, el que permet fer-se a la idea de l’estat de la propagació. Darrerament ha aparegut un lloc web que presenta el contactes WSPR en forma de panell Grafana.

Grafana és una aplicació web d’anàlisi i visualització interactiva de codi obert i multi-plataforma. Proporciona gràfics i alertes per al web tot llegint de fonts de dades compatibles. És molt popular en operadores de telecomunicacions.

El panell Grafana permet visualitzar resultats per bandes, per distàncies, comparacions de relació SNR de receptors, comparació d’antenes, mapes per estació, etc…  i com a novetat molt espectacular, fa una presentació 3D del globus terrestre on es mostren els salts ionosfèrics.

 

 

Font i crèdits: wspr.live

͏͏͏͏ ͏͏

͏͏Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

     
Kategorien: ca

Balisa meteòrica

Radioaficionats.CAT - Mo, 31/10/2022 - 17:45

 

Al Regne Unit hi ha un grup anomenat UK Radio Astronomy Meteor Beacon , amb indicatiu GB3MBA. Aquests radioaficionats, també aficionats a l’astronomia, han instal·lat una balisa que permet monitoritzar l’entrada de meteors. La balisa emet des de l’observatori de Sherwood (locator IO93JC), a la freqüència de 50.408 MHz, polarització RHCP, 80 Watt i antena creuada Moxon. Emet una portadora constant sense modular disciplinada per GPS i cada 10 minuts envia una identificació en CW A1A.

A més, han instal·lat tres receptors SDR que permeten la monitarització: dos a les proximitats de Manchester i un proper a Londres. Al web mostren algunes captures d’entrades de meteors.

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

Font i crèdits: GB3MBA

͏͏͏͏ ͏͏

͏͏Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

   
Kategorien: ca

Guerra dels Mons: activació W0W

Radioaficionats.CAT - Sa, 29/10/2022 - 20:33

 

Amb motiu del 84è aniversari de l’emissió d’Orson Welles de la Guerra dels Mons el 30 d’octubre de 1938 , el Delaware Valley Radio Association DVRA activarà l’indicatiu especial W0W.

A l’emissió de 1938, els invasors marcians van aterrar per primera vegada a Grovers Mill, Nova Jersey (al municipi de West Windsor). El DVRA activarà W0W diumenge 30 d’octubre de 16h UTC a 21h UTC just des de Van Nest Park , situat a Grovers Mill West, municipi de Windsor Township, per a fer-ho coincidir amb el programa radiofònic.

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

Font i crèdits: Martin – W3PR , DVRA

͏͏͏͏ ͏͏

͏͏Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

 
Kategorien: ca

Transmissions HAARP: 23-26 d’octubre de 2022

Radioaficionats.CAT - Do, 20/10/2022 - 10:05

͏͏͏͏ ͏

La universitat d’Alaska ha anunciat una nova campanya de transmissions del programa HAARP (Programa d’Investigació d’Aurora Activa d’Alta Freqüència) que tindran lloc entre el 23-26 d’octubre de 2022.

HAARP pertanyia a la Força Aèria dels EEUU i un acord signat el 2015 amb la universitat d’Alaska permet  operacions per a fer investigació ionosfèrica. Es composa de 180 antenes situades properes al Mount Sandfod que conformen l’anomenat IRI ( Ionospheric Research Instrument), capaç d’induir una aurora boreal a partir d’ones de radio. De fet és una de les instal·lacions més potents del planeta.

Per segona vegada hi participarà l’artista canadenca Amanda Dawn amb l’obra Ghosts in the Air Glow: Composition No. 2  ( Fantasmes en la Resplendor de l’Aire: composició 2), sota padrinatge del Consell de les Arts del Canadà. Consisteix en una transmissió de mitja hora repetida en quatre horaris i freqüències diferents, dividida en deu moviments, algun dels quals emès simultàniament en dues freqüències. Llistat complet d’horaris i freqüències. L’experiment inclou percebre la modulació creuada deguda a l’efecte Luxemburg-Gorky. S’agraeixen informes de recepció.

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

Font i crèdits: HAARP

͏͏͏͏ ͏͏

͏͏Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

Kategorien: ca

L’escolta de la ràdio digital a AM i FM (imatges)

Radioaficionats.CAT - Sa, 15/10/2022 - 19:06

 

En aquest enllaç  hi ha disponibles les imatges de la xerrada “L’Escolta de la ràdio digital en AM i FM” organitzada per URCAT avui 15 d’octubre de 2022.

 

 

La xerrada es pot visualitzar al canal youtube d’URCAT.

 

 

 

 

Font i crèdits: ADXB, Francisco Rubio, URC

͏͏͏͏ ͏͏ ͏

Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans

 

Kategorien: ca

L’escolta de la ràdio digital a AM i FM

URCAT - Di, 04/10/2022 - 15:25

 

La Unió de Radioaficionats de Catalunya organitza una conferència amb títol “L’escolta de la ràdio digital a AM i FM” que tindrà lloc el proper dissabte 15 d’octubre de 2022, de 10h  a 12h,  a la seu de l’URCAT a La Llagosta. El conferenciant serà Francisco Rubio, president d’honor de l’Associació DX Barcelona

 

  • Radiodifusió en DRM ( Digital Radio Mondiale )
  • Què és i per a què serveix el DRM?
  • Situació al món.
  • Bandes, receptors, transmissors, serveis multimedia
  • Futur del DRM
  • Col·loqui obert

 

DRM_ADXB

 

 

 

Kategorien: ca
Inhalt abgleichen